SISENA PRÀCTICA - NECESSITATS HUMANES

INTRODUCCIÓ......................................................

Aquesta pràctica forma part de l’enfocament humanista.

ABRAHAM MASLOW

-       Era un psicòleg que treballava amb conductistes

-       Era americà. El conductisme era molt potent a Amèrica i cada vegada rebia més influència de la psicoanàlisi.

-       Sent disgust per el model de persona del conductisme i el psicoanàlisi. No som màquines ni “males bèsties”.

-       S’inventa un nou model per entendre les persones, el seu comportament i com poder intervenir-hi. Defensava els aspectes positius de la persona.

-       Creu que si es compleixen les necessitats i satisfaccions, la persona serà bona.

-       Si les persones tenen obertes les seves necessitats poden oferir coses als altres.

-       Necessitat: tot allò que si no es satisfà, la persona es fica malalta o mort. Si no, no és una necessitat.

-       Maslow estudiava persones plenament humanes o autorealitzades. La persona té la satisfacció de totes les necessitats. A part de satisfer-les, la persona vetllarà pe elles, les intentarà fer permanents.

-       Segons la piràmide que va formular Maslow, les necessitats bàsicament poden ser:

o   Fisiològiques

o   De seguretat

o   D’amor i pertinença

o   D’estima

o   De pròpia actualització. Autorealització.

En la piràmide no necessariament s’estableix un ordre estàndard ja que un comportament intenta cobrir una altre necessitat de tipus major.
La piràmide distingeix entre sexe i estimació.
Et poden faltar necessitats de la piràmide però llavors no estàs al 100% i, per tant, hi haurà repercussions físiques.

Els comportaments es podrien classificar en tres tipus:

1.    Comportament constructius

o   Quan la persona el realitza i d’altres també en surten satisfets. Tothom hi guanya.

2.    Comportaments destructius

o   Cobreixen la necessitat però hi ha perjudicis en un mateix i/o en l’altre gent.

3.    Comportaments fallits

o   S’orienten a satisfer una necessitat però no la cobreixen.

*Nota: aquest esquema amb la classificació del comportament ha estat postulat per el nostre professor Ernest Luz, no per Abraham Maslow.

PRÀCTICA..............................................................

Afegeix un comportament constructiu, un de destructiu i un de fallit per cadascun dels diferents nivells de la piràmide de Maslow.

1.    Necessitats fisiològiques: el cas d’una persona que es vol aprimar.

o   Comportament constructiu: mantenir una dieta equilibrada i sense greixos.

o   Comportament destructiu: deixar de menjar.

o   Comportament fallit: intentar perdre pes i picar entre hores.

2.    Necessitats de seguretat: el cas de sentir seguretat amb la parella.

o   Comportament constructiu: intentar crear un vincle més fort a partir de la mútua sinceritat.

o   Comportament destructiu: vigilància constant telefònica.

o   Comportament fallit: intentar desvincular a la parella d’altres contextos.

3.    Necessitats d’amor i pertinença: el cas de voler aconseguir amistats.

o   Comportament constructiu: fer diferents activitats per conèixer gent.

o   Comportament destructiu: unir-te a un grup sense saber res d’ells.

o   Comportament fallit: festa i que no es presenti ningú.

4.    Necessitats d’estima: el cas de tenir major confiança en un mateix.

o   Comportament constructiu: apuntar-se a teràpia.

o   Comportament destructiu: tractar als altres malament per sentir-te millor tu.

o   Comportament fallit: canviar el look personal.

5.    Necessitats d’autorealització: el cas de ser més creatiu.

o   Comportament constructiu: apuntar-te a una classe d’art.

o   Comportament destructiu: fer graffities a les parets de l’ajuntament.

o   Comportament fallit: anar-se’n al llit amb un pintor.

REFLEXIÓ...............................................................

Mai m’havia parat a pensar que les necessitats de cada persona es poguessin classificar en una piràmide, però, ara que he treballat en el tema, em sembla molt clar. Hi ha necessitats més bàsiques, és a dir, més necessàries per a nosaltres que d’altres, però, al mateix temps, una necessitat pot semblar de primer grau per a tu i de tercer grau per a una altra persona. Un cop més doncs, es pot observar que les persones som iguals però diferents, és dir, totes tenim les mateixes necessitats però li donem diferent importància.

D’altra banda, la definició de necessitat que va fer Maslow em sembla molt acertada. Moltes persones, jo inclosa, considerem necessitat a coses que no hi són ja que, si no les tenim no ens passar res.

També m’agradaria mencionar que les necessitats varien segons la cultura de la gent, les necessitats de cadascú no tindran el mateix valor d’importància en una persona de Catalunya i en una altra de l’Àfrica.

També és molt interessant i adequat que la piràmide, amb les seves necessitats, diferenciï sexe d’estimació ja que el sexe es pot fer sense cap tipus d’estimació i, d’altra banda, pots tenir molta estimació envers una persona i no tenir-hi relacions sexuals.

NOVENA PRÀCTICA - DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ.......................................................

Diagrama: dibuix que ens ajuda a explicar alguna cosa.

Sistema: conjunt d’òrgans, d’elements, de normes, d’instruments, de mecanismes... que estan organitzats per a fer una activitat determinada. Així doncs, un sistèmic serà la persona que estudiarà les relacions entre cadascun d’aquests organismes. En el nostre cas es tracte de persones.

A la pràctica anterior ja vam veure que no es pot determinar una causa única del comportament humà ja que involucra molts elements.

Per tant, la funció del psicòleg és la d’intervenir en les relacions i d’aquesta manera, passar a formar part de sistema.

SALVADOR MINUCHIN

Salvador Minuchin (San Salvador, Entre Ríos, 13 d’ octubre de 1921), és un metge psiquiatra i pediatre argentí, destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural (1974).

La teràpia familiar estructural és un mètode que ens permet dibuixar el conjunt de relacions que es donen dins d’un sistema.

Els principals conceptes claus d’aquesta teràpia són:

1.     La jerarquia: diversos nivells i graus de responsabilitat. Si la jerarquia es trastoca hi hauran senyals indicadors.

2.     El poder: la jerarquia implica tenir més poder de decisió. Minuchin defensa que el pare i la mare són els que han de tenir el poder dins d’una família i conseqüentment també l’han de gestionar.

*Nota: poder i concepte d’autoritat no són el mateix. El poder te’l donen, l’autoritat te la guanyes. Per tant, hi ha persones amb molt poder i poca autoritat (George Bush) i d’altres amb molta autoritat i poc poder (Nelson Mandela).

En una família tan l’autoritat com el poder són importants.

Dins d’aquesta teràpia hi trobem el concepte de “frontera”. Les fronteres delimiten espais dins d’una família formada per diferents subsistemes (pare i mare, germans, avis...). Hi ha decisions que només les prenen els pares, d’altres només els germans, d’altres només els avis. Aquesta frontera, però, pot ser de tres maneres:

1.     Rígida: [ ________ ]no hi ha comunicació. Ex: els pares no escolten els fills i, per tant, no tenen la seva opinió en compte.

2.     Laxe: [ ............. ] les traspassa tothom de qualsevol manera. Ex: els fills prenen decisions sobre l’economia de la família.

3.     Flexible: [ _ _ _ _ _ _ ] hi ha comunicació. Aquesta és la tipologia adequada. Ex: tot i que sigui decisió dels pares, s’escolta i es té en compte l’opinió dels fills.

Tan la família com la parella evolucionen en el temps, en canvi, les amistats no tan. Això reforça la teoria de Jay Haley. Aquest defensa l’evolució de les famílies en el temps. Creu que si no es produeix un canvi, poden aparèixer problemes i dificultats. Per tant, el bloqueig en l’evolució natural de la família genera trastrorns.

El genograma és un mitjà gràfic que ens permet plasmar i representar l’estructura d’una organització dins de la teràpia familiar estructural.

El diagrama sistèmic és un mitjà gràfic que permet plasmar i representar el funcionament d’una organització. 

PRÀCTICA...............................................................

Elaborar per parelles:

1.     Genograma

2.     Diagrama sistèmic

Juntament amb la Jennifer hem triat fer el genograma de la família del meu novio i el diagrama sistèmic de la relació que ella té amb la seva família més propera.

Per entendre millor el genograma faré una petita descripció. En aquesta representació podem observar, primerament, com un home de 51 anys i una dona de 52 es van casar i es van divorciar. Fruit d’aquesta relació van néixer dos fills que actualment tenen 18 i 30 anys i una filla que actualment té 29 anys. Aquesta està casada amb un home de 30 anys i junts han tingut un fill. Per l’altra banda, el fill de 30 anys es va casar amb una dona de 27 però es van divorciar; junts tenen un filla de 5 anys.

La dona de 52 anys que es va divorciar, ha refet la seva vida amb un home de 49 anys que també tenia una parella de 47 anys. L’actual parella de la dona de 52 anys va tenir una filla amb la seva ex.

En el següent diagrama sistèmic podem observar un divorci entre un home de 48 anys i una dona de 42. Fruit d’aquesta relació van néixer dues filles, una de 9 i una de 22 anys. Per un banda, la mare ha refet la seva vida amb un home de 38 anys però aquest i la filla de 22 tenen un conflicte ocult. Degut a aquest conflicte la mare i la filla de 9 anys fan una aliança a favor de la filla de 22 anys.

Per l’altra banda, trobem que el pare de 48 anys també ha refet la seva vida amb una dona de 52 anys. Aquesta, però, ha tingut dues parelles anteriorment i amb cadascuna d’aquestes ha tingut un fill. L’actual parella fa una coalició contra l’ex de 62 anys.

REFLEXIÓ.............................................................

Mai m’havia parat a pensar que l’estructura d’una família es podria arribar a dibuixar i a entendre sobre un paper. M’ha semblat molt interessant aprendre a representar-la i, conseqüentment, poder entendre totes les relacions que comporta.

Qui es podia imaginar que, gràcies a Minuchin, amb una simple ratlla, els vincles efectius quedarien representats, que amb dues ratlles representaríem un amic o amb tres una relació exclusiva?

Gràcies a aquesta teoria és molt més fàcil entendre l’estructura i les relacions que hi ha dins d’una família i el fet de poder posar-ho en paper, et pot fer veure les coses més clares. De vegades no saps fins a quin punt pot arribar a ser de complexa una família fins que no ho veus. Reflexionar i fer-li veure al pacient aquesta complexitat pot ajudar-lo a veure la família des de una altre perspectiva. Pot entendre que cadascun dels seus membres té les seves relacions i que no han de ser necessàriament positives o similars entre elles. D’aquesta manera, també es pot comprovar, com els coses afecten a les persones i ens pot ajudar a ser més empàtics amb la gent.

D’altra banda, val a dir que és un mètode molt simple i entenedor, no suposa un gran esforç interpretar-lo un cop t’han ensenyat com fer-ho.

VUITENA PRÀCTICA - ENFOCAMENT SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ……………………………………………

L’enfocament sistèmic és un nou paradigma per veure la psicologia. Es diferencia de la resta de corrents perquè el problema del pacient es troba en el conjunt de relacions que té, en el seu entorn. La persona posa de manifest que el sistema no és l’adequat, és a dir, quan el context és insalubre les persones manifesten senyals indicadors o símptomes. Per el contrari, si el context és saludable no es manifesta cap tipus de símptoma.

Amb aquest paradigma, doncs, es posa en qüestió el fet de que el pacient sigui el culpable del problema que pateix.

El paper del psicòleg serà fonamental en l’entorn. El professional incidirà en la forma d’actuar del sistema o amb una part d’aquest i, per tant, passarà a formar part d’aquest context. Conseqüentment, la seva intervenció pot tenir un efecte positiu o un efecte negatiu. En aquest segon cas, el psicòleg haurà de tenir clar quan és perjudicial per poder sortir del sistema.
L’anomenada iatrogènia és qualsevol tipus d’alteració nociva de l’estat del pacient produïda per el metge.

L’enfocament sistèmic es basa en dues teories:

1.      Teoria general dels sistemes: estudi interdisciplinari que intenta trobar les propietats comuns a entitats anomenades sistemes.

2.      Teoria cibernètica: estudi interdisciplinari de l’estructura dels sistemes reguladors.

Ambdues teories defensen que s’estableixen relacions mútues entre els diferents subjectes el sistema, per tant, hi ha una interacció constant. Aquest és l’anomena’t “efecte papallona”.

L’idea bàsica de “l’efecte papallona” és que una petita variació en les condicions inicials d'un sistema dinàmic pot produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. Edward Lorenz va ser el primer a analitzar aquest efecte en un treball de 1963 per a l'Acadèmia de Ciències de Nova York.
Els psicòlegs que practiquen l’enfocament sistèmic estan d’acord amb el fet de que no es poden conèixer les causes exactes del comportament humà ja que la relació entre les diferents persones del mateix entorn és massa complexe. D’altra banda, els mateixos psicòlegs no creuen necessària la resposta d’aquesta incògnita.
A diferència que en la física, on s’utilitza la causalitat lineal, en l’enfocament sistèmic s’utilitza la causalitat circular.
En l’enfocament sistèmic tot és causa i conseqüència a la vegada.

GREGORY BATESON

Va néixer al Regne Unit al 1904 i va morir als Estats Units al 1980. Era antropòleg, científic social, lingüista i cibernètic.
Estudiava les tribus i cultures indígenes. Va definir dos tipus de relacions, d’interaccions:

1.      Relacions simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (en escalada o descalada).
Poden ser constructives o destructives.

2.      Relacions complementàries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).
Poden ser constructives o destructives.

PRÀCTICA ....................................................................

Aquesta pràctica l’he fet conjuntament amb l’Adela i la Raquel Nierga. Consisteix en elaborar quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats de relació enumerades anteriorment.

1.      Relació simètrica constructiva

2.      Relació simètrica destructiva

3.      Relació complementària constructiva

4.      Relació complementària destructiva

Relació simètrica constructiva

El nostre exemple de relació simètrica constructiva es basa en una parella que cada cap de setmana fan una activitat diferent. Com que tenen diferents gustos i opinions al respecte, es reparteixen els caps de setmana, de manera que, un cap de setmana faran el que li agrada a l’home i el següent el que li agrada a la dona.

Relació simètrica destructiva

El nostre exemple de relació simètrica destructiva es basa en dues amigues que estan enamorades del mateix noi. Això els hi provoca una gran rivalitat ja que les dues són igual d’orgulloses.

Relació complementària constructiva

El nostre exemple de relació complementària constructiva es basa en una empresa que per obtenir més beneficis decideix oferir més avantatges als treballadors.

Relació complementària destructiva

El nostre exemple de relació complementària destructiva es basa en una persona que s’ha comprat un cotxe nou. El vehicle és d’últim model, té molta potència i és de gamma gran. Totes aquestes característiques fan sentir al conductor més superior que qualsevol altre persona amb qualsevol altre cotxe. Així doncs, actua de manera egoista en relació amb les persones del seu entorn.

REFLEXIÓ………………………………………..

Pel que fa a aquesta pràctica, val a dir, que estic completament d’acord amb el fet de que l’entorn pot causar problemes nocius a les persones. Crec que aquesta experiència al llarg de la vida , qui més qui menys, tots l’hem viscut. Un exemple clar és quan ets adolescent, vas a d’institut per primer cop i t’ajuntes amb un seguit de persones. Són diferents a tu però al cap i a la fi busques el canvi. Sorprenentment les notes canvien, empitjoren, però no importa perquè del teu grup tu ets la més estudiosa. Normalment arriba el dia en que recapacites, ja sigui per un mateix o per els pares, i fas el que normalment s’anomena, “canvi d’aires”. Canvies d’amics i les notes recuperen la seva mitjana normal i te n’adones de que aquells antics amics no et feien cap bé. Te n’adones de que l’entorn que et rodeja, com poden ser les amistats, en aquest cas, et poden canviar i et poden fer anar cap a bé o cap a malament. Si et fan anar malament, és a dir, si et perjudiquen, apareixeran manifestacions o signes indicadors que en aquest cas, clarament, són les males notes.
Tot i que de vegades resulti difícil i ens puguem equivocar, el amics els pot triar un mateix. De vegades però, és molt complicat veure que algú a qui estimes et pot estar perjudicant i el teu dia a dia es basa en tapar-se els ulls amb una bena, per protegir-te de la dolorosa veritat. Altres cops, però, tens el suficient valor com per saber què és el millor per tu, què et convé i què t’aporta beneficis. En aquest cas, po ser la persona mateixa la que trenqui amb els inconvenients del seu entorn però, per molt senzill que sembli escrit en aquest blog, és complicat. Per aquesta raó trobo que és una gran idea que hgi hagin psicòlegs especialitzats en la matèria. Professionals que canviïn el teu entorn de la forma menys tangible possible. En definitiva, persones que t’assessoren i t’acompanyen.
La cosa es complica encara més, però, quan parlem de la família. Al contrari que els amics, les famílies no es poden triar, siguin com siguin, seguiran sent part de tu tota la vida. Una experiència personal i molt propera a mi, m’ha portat a pensar que de vegades, els pares es neguen a acceptar que el seu fill té un problema per por de perdre “al seu nen” definitivament. En aquesta sessió teòrica però, he descobert que aquests psicòlegs professionals són ni més ni menys que una llum d’esperança per els pares ja que si tot va bé no només no perdran el seu fill sinó que tornarà a ser el que era abans de tenir les manifestacions (produïdes per un entorn insalubre).
Tanmateix, moltes persones desconeixen aquest tipus de psicologia, la psicologia que defensa que el problema no el tens tu, sinó que el té l’entorn en que et mous i, per tant, denominen al problema “d’impossible” i s’adapten a ell. Jo voto, doncs, per la necessitat de promoure aquesta psicologia de l’entorn sistèmic.
Un cop més la classe ha superat les meves expectatives.