INTRODUCCIÓ / PRÀCTICA...........................................
1. Història del concepte
En el psicoanàlisi freudiana, el complex d'Edip es refereix al conflicte emocional que es dóna en la infància de tot ésser humà de sexe masculí o femení quan, d'una banda, se sent una atracció sexual inconscient per la mare (en el cas dels homes) i pel pare (en el cas de les dones; en aquest cas és nomenat com a Complex d'Electra). Per l'altre banda, es percep també un sentiment de odi inconscient cap al pare (per part dels homes) o cap a la mare (per part de les dones). El període de manifestació del complex abasta, aproximadament, els sis primers anys de vida del nen, com a part de l'anomenada etapa fàl·lica del desenvolupament de la libido.
* L’etapa fàl·lica es produeix entre els 3 i els 6 anys. Els nens/es descobreixen que un nen i una nena són diferents. En aquesta fase obtenen el plaer a partir de la zona genital.
* Entenem libido com no només una energia sexual sinó com l’energia vital.
El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, qui es va inspirar per a la seva denominació en el mite de Edip de la Grècia clàssica.
El mite d’Edip:
Carl Jung va desenvolupar de forma similar el complex d'Electra, entès com l'atracció sexual inconscient que sent una nena cap al seu pare. Freud mai va acceptar la idea de Jung, ja que considerava la sexualitat femenina dins d'un model més complex de la vida. De fet, Freud aplicava el complex d'Èdip també al desenvolupament sexual de la nena.
El mite d’Electra:
Freud va afirmar que el complex d'Èdip era universal: apareix en el desenvolupament de tots els éssers humans, tant en el sexe masculí com en el femení.
2. Implicacions del complex d’Edip
Aquesta conflictiva edípica ha de ser reprimida pel mecanisme de repressió del propi nen per afavorir el desenvolupament natural de la sexualitat del nen. Però quan la conflictiva edípica es dirigeix a l'inconscient, llavors es posa en funcionament l'anomenat complex de castració, que aporta al nen una resposta a l'enigma que li planteja la diferència anatòmica dels dos sexes (possessió o privació del penis), que el nen atribueix al retallada del penis en la nena. El nen tem la retallada del penis com a càstig de les seves activitats sexuals, la qual cosa li provocarà una intensa angoixa de castració. En la nena, l'absència de penis és percebuda per ella com un dany que, segons el psicoanàlisi, ella mateixa intentarà negar, compensar o reparar durant el seu desenvolupament.
L'interès del nen pels genitals desapareix durant l'anomenat període de latència, però reapareix després. Durant aquest període li atorga especial atenció i rep llavors l'amenaça de castració de part de la mare, que busca reforçar la seva autoritat amb l'ajuda del pare o del metge.
* El període de latència serveix per preparar els nens/es per el període següent que és la fase genital. Aquest procés es desenvolupa entre els 6 i els 12 anys.
El complex d'Edip ofereix al nen dues vies:
- Activa, prendre a la mare i substituir al pare.
- Passiva, fer-se estimar pel pare.
La persecució de l'Edip en qualsevol dels sentits determina la castració (com a càstig o com a requisit), apareix la lluita entre el narcisisme cap a una part del seu cos, i el seu libido. El Jo del nen s'estranya del complex.
3. Com solucionar el conflicte
Se substitueix la força del libido per la identificació, s’accepta l'autoritat del pare i de la mare. Això es fa gràcies a la formació del Super Jo, que prohibeix el incest i, per tant, també anul·la la importància del libido. Les aspiracions del libido són desexualizadas i sublimades d'una banda, i inhibides en les seves metes i mudades en emocions tendres. S'inicia el període de latència. Descriu aquest procés com a repressió. Més que repressió, és cancel·lació i destrucció del complex. Relació entre organització fàl·lica, complex d'Edip, amenaça de castració i període de latència. Cal esmentar que el Super Jo encara no està format del tot.D’altra banda, la nena percep que la seu clítoris és un penis petit, que ja creixerà però, en assumir que les dones grans ho posseeixen, intueix que ha estat castrada. Si l'angoixa no existeix, el Super Jo es proclama com a resultat de l'educació. És unívoc, s'apropa al pare i substitueix la mare. Simbòlicament passa del penis al fill, el seu complex culmina en el desig del rebre de regal un fill del seu pare, el qual roman en l'inconscient com el del penis i són la base per a la seva futura funció sexual.
La finalitat terapèutica de l'anàlisi, és a dir, la teràpia, consisteix a aconseguir que el pacient renunciï a la fantasia i a les seves satisfaccions secretes i substituir-les per altres formacions imaginàries i altres accions en la vida, per aconseguir noves formes de satisfacció en la realitat. Cal alliberar a la libido deslligant-la de les imatges paternals sepultades en l'inconscient, per retornar-la a la influència del jo i de la realitat.
L'actitud comprensiva dels pares ajuda a solucionar aquest conflicte i el fill pot sortir del complex d'Edip. En el millor dels casos, el nen tracta, en el seu desig, de superar-ho, de semblar-se al seu rival. Acaba llavors per identificar-se amb ell, en una espècie de solidària convivència, en la qual el pare es torna un model per al nen. El mateix ocorre entre la nena i la seva mare.
4. Com actuar
És necessària la comunicació fluïda amb el nen per disminuir aquest complex. És freqüent que el nen tingui somnis eròtics o sexuals, depenent de l'edat, cap al seu pare o mare.
Tot i que la major part dels psicoanalistes freudians no accepten com a complex el d'Electra, és important poder denominar i diferenciar el mateix del nen a la nena, ja que posseeixen diferents trets i possessions que han de ser tractades de forma diferent entre un i una altre.
En aquest apartat penjaré uns vídeos que m’han cridat molt l’atenció, tot i ser, la gran majoria, campanyes publicitàries, crec que es veu clarament el complex d’Edip i com els pares influeixen en els seus fills. L’últim vídeo és un fragment de la pel·lícula “Freud, la passió secreta” on es veu com Freud exposa la teoria del concepte d’Edip davant dels altres metges. Cal dir, però, que aquesta idea de Freud va fer que molts dels seus seguidors l’abandonessin ja que no estaven d’acord amb la teoria, entre ells, Breuer.
REFLEXIÓ......................................................................
M’ha agradat molt veure la pel·lícula de “Freud, la passió secreta” ja que crec que una cosa és que ens expliquin la teoria i l’altra és que ens mostrin la pràctica. A la pel·lícula es poden interpretar els diferents sentiments i emocions de Freud cada vegada que avança amb la seva investigació. He triat com a tema d’interès el complex d’Edip ja que no m’imaginava que a ell, com a psicòleg, com a metge i sobretot com a persona li afectés tant. És més, jo pensava que Freud no havia trobat el complex d’Edip per “accident” sinó que ell ja tenia les bases clares abans presenciar cap cas. Ara, un cop he vist la pel·lícula, la meva hipòtesi no s’aguanta per enlloc ja que la gent fa teories a partir de fets que no encaixen.
Un cop he reflexionat he entès perfectament el motiu pel qual el complex d’Edip va resultar un impacte per Freud i es que inclús avui en dia costa d’acceptar que molt probablement existeix. El fet de que existeixi però, implica altres factors com per exemple que els infants tenen desitjos sexuals i que, per tant, no són tant “purs” com ens agradaria pensar.
El primer cop que vaig sentir a parlar del complex d’Edip va ser a primer de batxillerat, ara farà dos anys i recordo que em va cridar especialment l’atenció, em va fascinar i fins i tot hi vaig estar d’acord ja que sinó no podia explicar segons quins comportaments de segons quins nens/es amb segons quines mares/pares.
