QUARTA PRÀCTICA - MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ...........................................................

Per parlar de mecanismes de defensa ens hem de situar en el psicoanàlisis. Freud va ser el principal fundador d’aquesta corrent creada a partir de la histèria. Freud li cridava l’atenció el fet de que en la histèria no hi havia cap lesió física però ,en canvi, sí que apareixien manifestacions físiques com la sordera, la ceguera... Primerament la histèria només s’associava a les dones però després, a partir de la guerra molts homes també la van patir. A partir de la histèria es planteja si realment totes les malalties tenen una causa física. Així que va descriure la histèria com una manifestació física d’elements que es troben a l’inconscient. Freud va comprovar que amb la hipnosi, inventada per Charcot, els malalts arribaven a un estat de recuperació física però en el moment en què la hipnosi s’acabava, les manifestacions físiques tornaven. Juntament amb Breuer, Freud va escriure un llibre. La conclusió d’aquest llibre era que totes les persones tenien un part conscient i una altra d’inconscient. Això va ser degut a que les persones que els hi feien la hipnosi, en acabar, no recordaven res del que havia passat durant la teràpia.

Freud va establir una sèrie d’idees, bàsiques en el psicoanàlisis:

1.      La part conscient és petita en relació a la part inconscient. Segons Freud 1/7 part és conscient i 6/7 són inconscient. Aquest plantejament es considera la tercera gran revolució (primera gran revolució la terra no gira al voltant de l’univers, segona gran revolució els humans som fruit de l’evolució.

L’inconscient són tots aquells impulsos, desitjos i experiències.

La part conscient, però, no té contacta amb l’inconscient, l’única manera possible de contactar amb ell és a partir del preconscient on en una petita part, el conscient serà capaç d’entendre o d’interpretar l’inconscient. Aquests preconscient està format per els somnis. Segons Freud, però, els somnis venen xifrats i s’han d’interpretar.

En el cas de que l’inconscient pogués accedir al conscient, les manifestacions físiques desapareixerien ja que es produeix una catarsi, un alliberament de l’energia i la persona es curarà.

2.      Segons Freud existeixen 3 entitats bàsiques: id, ego i super ego.

-         Allò o id: és innat, principi del plaer. El nen/a no té en compte els altres vol un benestar immediat. Forma egoista, la persona és únicament algú que busca satisfer les necessitats.

-         Jo o ego: es produeix als 2 anys. El nen/a s’adona que de vegades no pot satisfer les seves necessitats immediatament. Principi de realitat que ens acompanyarà tota la vida.  L’allò i el jo es relacionen, s’estableix una dinàmica entre ells dos.

-         Super jo o super ego: es produeix als 3 anys. El nen/a té en compte altres persones. Consciència moral. Part incorporada i apresa dels pares, els mestres, els amics... Calibra el que està bé i el que no.

La conducta de cada individu s’explica, doncs, a partir de la relació que aquestes 3 entitats tinguin.

3.      Teoria del desenvolupament psicosexual:

-         Fase oral: el plaer s’obté a través de la boca. Si no supera la fase, apareixen fixacions, conseqüències en el futur. Per exemple, Freud creia que si en un nen se l’hi retirava el pit de la mare abans d’hora li produiria en un futur, pesimisme.

-         Fase anal: de 2 a 3 anys. El nen/a representa una persona avariciosa que ho reté tot.

-         Fase fàlica: de 3 a 6 anys. Descobreixen que un nen i una nena són diferents. En aquesta fase obtenen el plaer a partir de la zona genital. Aquí es crea el concepte d’Edip i el d’Electra.

-         Fase latèrica: de 6 a 12 anys. Els nens es preparen a la fase següent.

-         Fase genital: aquesta és la darrera fase. Si no hi ha hagut cap tipus de fixació en les fases o etapes següents, el subjecte tindrà una sexualitat normal.

DEFINICIÓ:

Els mecanismes de defensa són dispositius interns que desenvolupa l’ego (o jo) per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Llistat de mecanismes de defensa:

1.      Repressió: manté els impulsos inacceptables de l’id fora de la consciència. Gran despesa d’energia.

Ex: un home a vist com assassinaven a la seva dona però és incapaç de descriure l’assessí.

2.      Negació: negar-se a creure que un esdeveniment amenaçador va tenir lloc. Similar a la repressió.

Ex: negar la mort d’un fill.

3.      Projecció: la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateix.

Ex: acusar un home de voler seduir quan en realitat pot ser és la dona la que té atracció sexual per aquell home.

4.      Racionalització: la persona redueix l’ansietat en trobar una explicació racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.

Ex: l’alumne que atribueix el suspens a una errada del professor.

5.      Intel·lectualització: prendre distància de les amenaces generant actituds fredes.

Ex: home que en enamorar-se d’una dona mira d’entendre el perquè dels seus sentiments i d’analitzar les qualitats que li han generat l’enamorament, amb la intenció oculta de posar distància entre ell i els seus desitjos.

6.      Forma reactiva: forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable posant èmfasi en els seu oposat.

Ex: nena que experimenta gelosia envers el seu germanet i malgrat tot, li mostra una actitud molt afectuosa que amaga la seva hostilitat.

7.      Regressió: actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta un retrocediment a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils.

Ex: una situació d’estrès que acaba desembocant en l’alcohol o la nicotina.

8.      Desplaçament: canviar l’objectiu d’un impuls.

Ex: un estudiant furiós amb els seu professor que carrega la seva agressivitat amb la seva xicota.

9.      Sublimació: un impuls potencialment perillós és transformat en un comportament socialment madur i acceptable.

Ex: dona que se sent atreta pel xicot de la seva millor amiga i sublima la seva energia sexual escrivint un poema.

PRÀCTICA..................................................................

1.      Ira

(+)  Anar al gimnàs.

(-)  Trencar la taula.

2.      Luxúria

(+) Relació sexual sana o masturbació.

(-) Violació.

3.      Gula

(+) Dieta equilibrada.

(-) Menjar tot el que tens a l’abast.

4.      Peresa

(+) Dormir les hores aconsellables (vuit).

(-) No fer res en tot el dia.

5.      Supèrbia

(+) Esperit de superació.

(-) Tractar amb despreci a la gent.

6.      Enveja

(+) Intentar trobar aspectes positius en la persona. Admiració és sinònim d’enveja sana.

(-) Causar mal físic.

7.      Avarícia

(+) Tenir una feina que et permeti ascendir de posició laboral.

(-) Robar.

Nota: aquesta pràctica l’he fet juntament amb la Rocío Pinto, la Ània Pérez i la Isaura Oms.

REFLEXIÓ..................................................................

Aquesta pràctica realitzada a classe, igual que l’anterior m’ha semblat molt interessant i profitosa. Sabia de l’existència de mètodes de defensa com per exemple la repressió o la negació però no estava al corrent de la projecció, la sublimació o la forma reactiva. Així doncs, he aprés coses noves amb aquesta activitat.

Els mètodes de repressió que més m’han cridat l’atenció són la forma reactiva i la regressió. Pel que fa a la forma reactiva m’ha sorprès i m’ha donat en què reflexionar l’exemple que el nostre professor, Ernest Luz, va explicar a classe (és el que he penjat al blog). Em sembla increïble que una nena, relativament petita, sigui capaç de saber que allò que fa, pensa, o sent no és correcte i que per tant ho ha de canviar sigui com sigui. Per això, és capaç d’enganyar als seus pares, als familiars i inclús a sí mateixa. Crec que és un repressió molt seriosa ja que pot tenir molts aspectes negatius, la nena tard o d’hora tindrà problemes derivats d’aquesta repressió.

Pel que fa a la regressió, tot i que havia sentit el típic cas d’un nen de 3 anys que al néixer el seu germanet petit es torna a fer les necessitats a sobre, no ho havia relacionat amb una repressió. És increïble, un cop més, com la ment, encara que sigui d’un nen, és capaç de canviar de manera tant dràstica i deixar de fer coses que ja havia après únicament per cridar l’atenció dels pares (en aquest cas).