INTRODUCCIÓ........................................................
La primera pràctica es basa en la introspecció.
La introspecció és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals. Té com a característica la capacitat reflexiva que la ment posseeix de ser conscient de forma immediata dels seus propis estats. Si aquesta capacitat reflexiva s'exerceix en la forma del record sobre els estats mentals passats, llavors s'anomena introspecció retrospectiva, però la introspecció pot ser un coneixement de les vivències passades i també de les presents.
He cregut convenient que per entendre aquesta tècnica abans hauria de fer una petita introducció a Wundt ja que va ser el que la va crear oficialment. Així doncs, explicaré breument la seva bibliografia, la seva psicologia, els seus estudis del conscient, el MÈTODE DE LA INTROSEPCCIÓ, les seves ombres i per últim el seu llegat, és a dir, què ens va deixar.
*Nota: la informació l’he extret dels apunts que tenia de la Universitat de Vic ja que hi vaig estar anant durant un mes i vam fer una pràctica teòrica dedicada a la introspecció. No se fins a quin punt aquesta teoria s’ajusta a la de la Universitat de Girona però quan jo vaig arribar, al novembre, tant la teoria com la pràctica ja estava feta.*
WILHELM WUNDT (1832-1905)
- Wundt és estructuralista.
- Va ser considerat pare de la psicologia perquè ho va portar al laboratori i va fer un disseny experimental objectiu
1. Dades bibliogràfiques
- Infància solitària. Pare pastor. Disciplina dura.
- Somiador, despistat, males notes, poca concentració.
- Ridiculitzat pels companys.
- S’interessa per la química, l’astronomia i la medicina. La medicina el porta a pensar com funciona la ment.
- Intenta ajuntar la fisiologia i la psicologia (ment, idees, imatges...)
- “Lectura de la ment dels homes i dels animals”
2. Psicologia cultural
- Creació de la psicologia social.
- Psicologia experimental i social.
- Mètodes experimentals, estudi de laboratori:
o Sensació: impressions
o Percepció: cognitiu
- Velocitat de les persones. Per què la gent reacciona abans que d’altres?
- Aprenentatge, memòria i llenguatge influïts per aspectes culturals, per tant, no es poden estudiar.
- Psicologia dels pobles: producte de la vida col·lectiva. Ex: llenguatge, mites, costums.
- L’estudi de les cultures revelen l’educació de la ment.
- Sobre el llenguatge: producte cultural. Quins processo hi ha? Com agafes paraules i les converteixes en oració? Elements que no tenen representació física (es, el, la).
- Parla: operació de síntesi.
- Escolta: operació d’anàlisi.
3. Estudi de l’experiència conscient
o La consciència
o Cal identificar els elements de que consta
o La voluntat
o L’experiència mediada i no mediada
- La consciència és un element organitzador, participa en l’organització dels elements. Ex: pera, poma, meló, gat, gos, lleó... La consciència organitza els elements, la informació, en calaixos.
- La voluntat és la intenció d’organitzar les idees.
- L’experiència és sortir de la nostra ment i entrar amb contacte amb els elements de l’exterior.
o No mediada: t’enfrontes a l’estímul (ex: flor), sense cap categoria intermèdia, sense cap filtre o qualitat que t’obligui a pensar en una altre cosa. Ex: li preguntes un en: què es això? I ell et contesta: un flor.
o Mediada: li posa un filtre d’unes qualitats que et com has de mirar lobjecte. Ex: és una flor rosa amb tija verda...
4. MÈTODE D’INTROSPECCIÓ
- Mètode que ell aplica al seu laboratori
- Anàlisi del propi estat mental. Percepció interna. Sòcrates també en parlava d’això però no ho va portar al laboratori.
- Wundt analitzava la percepció interna.
- Presenta determinats estímuls i descriu les sensacions que això provoca. Allò que provoca en tu. Ex: posar-te en una mà 400 grams i a l’altra 1 kg.
- Condicions:
o El subjecte experimental ha de ser conscient de que ho és. Ningú anava enganyat.
o El subjecte experimental ha d’estar motivat, atenció sostinguda.
o El subjecte experimental ha de tenir en compte que l’experiment es pot repetir diverses vegades i en diverses circumstàncies.
o El subjecte experimental ha de ser conscient de que és possible variar les condicions experimentals
o Els subjectes experimentals abans de l’experiment reben un entrenament
- Wundt mantenia una constància, una legalitat i una fiabilitat.
5. Ombres de Wundt, punts febles
o usa la introspecció d'una manera que ell considera científica.
o La introspecció és una experiència privada, interna, tu ho descrius així, es subjectiu.
o Els seu laboratori és bombardejat a la Segona Guerra Mundial.
6. El llegat de Wundt
- Sintetitza els mètodes de coneixement de la fisiologia i la filosofia.
- Evita entrar en discussions sobre l’ànima immortal i la espiritualitat per centrar-se en l’experiència conscient. Ho deixa de banda, no ho nega ni ho afirma.
- Fa un abordatge de la psicologia a través de les noves tècniques.
- Impulsa el començament de la psicologia experimental moderna.
-
PRÀCTICA ..............................................................
El soroll del bus, les llums momentànies dels cotxes al passar per el meu costat, els sorolls que fan els seients del meu voltant, el xiuxiueig de la gent... Tot això em porta a pensar en els llibres que ja m’he llegit. Recordo que en tinc un a mitges des de fa mig any, no suporto deixar un llibre a la meitat o potser no ho suportava. Com que he pensat en el passat immediatament el meu cervell es teletransporta i em veig a mi mateixa als set o vuit anys. No tenia problemes, ni obligacions, ni tant sols havia d’acceptar les conseqüències dels meus actes. Torno a fer un salt en el temps, ara tinc quinze anys i em trobo a la cuina, amb els meus pares, se n’acaben d’assabentar que m’he fet un tatuatge sense permís i els hi ha fet molt mal, recordo tota la conversació. Paro, no vull seguir pensant en això, a mi també em fa mal.
Desprès de uns segons, una cançó em ve al cap però també em porta mals records de una nit de Nadal. Penso en el meu nòvio, amb ho ràpid que passa el temps, amb els inconvenients de tenir parella però també amb les avantatges. Se’m dibuixa un ampli somriure a la cara. Repasso alguna de les nostres conversacions i me n’adono de tot el que he après amb ell. Recordo, per últim, que quan arribi a Vic, ell m’estarà esperant.
REFLEXIÓ................................................................
La principal reflexió que en puc extreure d’aquesta petita pràctica és que contínuament, any rere any i dia rere dia utilitzem el mètode introspectiu. Ho fem sense adonar-nos-en, deixem la ment en blanc diversos cops al dia, de vegades per desconnectar de l’estrès de la vida diària, de vegades perquè estem avorrits i simplement, passats uns minuts, ens veiem endinsats a la nostra ment sense ser-ne conscients. La societat, probablement, si els hi parles de la introspecció et diran que no en tenen ni idea de què és per el simple motiu de que ells no utilitzen el concepte “d’introspecció”.
D’altra banda, crec que la introspecció és més fàcil (alhora d’executar-se) i més complexa (alhora de conceptes), és a dir, si t’imposes deixar la ment en blanc durant deu minuts estaras gran part del temps pensant: “deixa la ment en blanc, no pensis en res”. En canvi, si ho fas inconscientment no t’imposes res i les idees flueixen més lliurement. Així doncs, tot i que la introspecció sembla una tasca fàcil, no ho és.
Per dur-la a terme correctament, però, és necessari saber interpretar i analitzar cadascun d’aquests sentiments que han rondat per el cap del subjecte i les emocions que aquests han provocat.
Correcte, Marta!
ResponEliminaBona feina!