INTRODUCCIÓ………………………………………………………..
Per poder entendre la idea de A. Ellis i A.T. Beck faré una petita explicació que ens portarà a les distorsions cognitives en sí.
Els conductistes, com ja sabem, defensaven que únicament es podia estudiar allò observable, és a dir, la conducta però els posteriors a Watson pensen que el conductisme limita molt a l’hora d’estudiar ja que no es poden interpretar les emocions, els sentiments, els pensaments... Així doncs, Ellis i Beck van fundar el cognitivisme que estudiava totes les mancances que tenien els conductistes. Per tant, la persona adquireix autonomia ja que se l’hi dóna importància al pensament i es creu que cadascú pensa de maneres diferents. En resum, el cognitivisme és la ciència que estudia la conducta en un sentit ampli, conducta manifesta i no manifesta.
Perquè s’entengui més fàcilment faré un petit esquema on es vegi la diferència entre els conductistes i els cognitivistes.
El cognitivisme, doncs, defensa:
o Cada persona actua d’una manera diferent
o El cos influeix en la ment, s’ha de tractar l’organisme
o El tipus de pensament que té una persona influirà en com se sent
Ellis i Beck arriben a la conclusió que hi ha formes de pensar que ens ajuden i d’altres que no. Formes de pensar correctes i d’altres distorsionades amb conseqüències indesitjables que influiran en la forma de sentir, actuar i pensar.
Els dos autors van fer una llista de tots els possibles pensaments distorsionats i a partir d’aquí van fer una teràpia:
Existeix un esquema cognitiu que ens ajuda a entendre millor l’origen d’aquestes distorsions.
Les distorsions cognitives són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com ara:
o Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius
o Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que generen
o En la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.
Tipus de distorsions cognitives
1. Generalització excessiva
- Prenc casos aïllats i generalitzo la seva validesa a tota la resta.
- Ex: he suspès un examen, els suspendré tots.
2. Abstracció selectiva
- Enfoco exclusivament cert aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i excloc la resta de característiques.
- Ex: he tret un 9.5 i m’obsessiono per aquell mig punt que m’ha faltat. Com que no ha sigut un 10 no veus res més.
3. Polarització o pensament tot o res
- Interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts. Sempre, mai, tothom, ningú.
- Ex: ningú m’estima.
4. Desqualificació d’allò positiu
- Desestimo experiències positives per raons arbitràries.
- Ex: he fet un examen fantàstic però no té importància, el professor tenia un bon dia.
5. Lectura de pensament
- Pressuposo les intencions dels altres
- Ex: segur que pensa que això no em queda bé.
6. Endevinar el futur
- Predic o profetitzo el resultat d’esdeveniments abans que es donin.
- Ex: segur que suspenc.
7. Magnificació i minimització
- Sobreestimo o subestimo esdeveniments o persones.
- Ex: m’ha regalat un anell de compromís però no té cap importància (minimització). Col·loco algú en un pedestal i per qualsevol cosa falla i això provoca una decepció terrible (magnificació).
8. Raonament emocional
- Formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals.
- Ex: em fa sentir malament,per tant, és una mala persona.
9. Etiquetar erròniament
- Assigno un nom a alguna cosa enlloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici.
- Ex: aquest nen és tonto, non ha fet una tonteria, és tonto.
10. Autoinculpació
- Em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne.
- Ex: en cas de divorci els nens es poden sentir culpables.
11. Personalització
- Assumeixo que jo mateix o d’altres han causat determinades coses directament.
- Ex: si no hagués jugat, no hauríem guanyat.
12. Imperatiu categòric
- M’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que jo jauria de fer..
- Ex: haig de dormir.
PRÀCTICA...................................................................
1. Generalització excessiva
- Una dona xoca amb el cotxe d’un home i aquest n’extreu la següent conclusió: les dones no saben conduir.
- Un gitano m’ha robat, per tant, tots els gitanos roben.
2. Abstracció selectiva
- Un alumne fa una exposició oral perfecta però s’encalla en un petit tros. L’alumne creu que ha fet l’exposició fatal.
- Fas un sopar amb 50 persones i un company teu no li agrada la carn però tu no ho sabies i has fet carn de segon. A tots els hi ha encantat la vetllada però com que en una persona (de cinquanta) no li ha agradat un plat, creus que el sopar ha sigut horrible.
3. Polarització o pensament tot i res
- Sempre que tens un mal dia em crides.
- No hi ha ningú de la classe a qui li caigui bé.
4. Desqualificació d’allò positiu
- En un partit de futbol fas quatre gols però només has tingut sort.
- He fet un pentinat espectacular a la meva amiga però en realitat jo sóc molt dolenta amb els pentinats.
5. Lectura de pensament
- No em truca, per tant, no vol saber res de mi.
- La meva millor amiga segur que pensa que el meu nou pentinat de cabells és horrorós.
6. Endevinar el futur
- Segur que em volen fer fora de la feina perquè l’altre dia vaig arribar tard.
- Segur que per cap d’any estaré sola.
7. Magnificació i minimització
- Estic molt decepcionada perquè la meva millor amiga no m’ha acompanyat a comprar roba, és més, ha deixat de ser la meva millor amiga.
- Aquest moral és el millor gràcies al meu dibuix.
8. Raonament emocional
- Avui estic trista ja que els pantalons no em queden bé i això vol dir que m’he engreixat.
- El meu xicot no m’estima perquè no m’ha trucat i jo em sento fatal.
9. Etiquetar erròniament
- Un home es salta un stop i traiem la conclusió que no té ni idea de conduir.
- El meu home se l’hi a trencat l’ou i, per tant, no en té ni idea de cuinar.
10. Autoinculpació
- Veus un accident i t’atribueixes la culpa perquè creus que si haguessis sapigut com actuar la víctima s’hagués salvat.
- La teva parella et deixa per un altre sense cap motiu aparent i creus que és culpa teva.
11. Personalització
- Hem tret un deu al treball gràcies a mi.
- Per culpa meva hem perdut la cursa de relleus.
12. Imperatiu categòric
- Em sento malament perquè aquesta setmana no he estudiat cinc hores al dia.
- Haig d’anar al gimnàs cada dia perquè la setmana passada no ho vaig fer.
NOTA: aquesta pràctica l’he fet amb la Isaura Oms.
REFLEXIÓ......................................................................
He trobat aquesta pràctica molt interessant, és la primera que he fet a classe i la veritat és que em va motivar molt. Em sembla molt curiós que Ellis i Beck es disposessin a elaborar una llista on quedessin delimitades les diferents distorsions cognitives, ha de ser una feina molt complexa, costosa i complicada però ho van aconseguir. El fet de que quedin escrites en un full, de que quedi constància d’elles els hi permet una credibilitat major ja que moltes coses que no estan escrites rarament els les creiem.
D’altra banda he trobat molt sorprenent els diferents tipus de distorsions. A mesura que anava avançant la classe, me n’adonava de que jo mateixa en un moment o altre de la meva vida havia utilitzat aquestes distorsions i mai m’havia parat a pensar que tindrien un nom i un ordre dins de la psicologia, és a dir, no sabia que tenien uns autors fundadors i una corrent psicològica. Em convé pensar però, que aquestes distorsions resulten un problema quan es produeixen reiteradament i diversos cops al dia i que per el contrari no es greu que es produeixin ocasionalment. Reflexionant he arribat a la conclusió que potser totes aquestes distorsions són més propenses en la gent que té inseguretats en sí mateixa o una autoestima baixa.
Bona reflexió, Marta!
ResponElimina